lunes, 16 de enero de 2006
La pilota en perill en Sollana
Por Soter a las 14:53 | Qui més sap, no sap resEl món aficionat viu uns anys de notable creixement. Cada any són més els pobles que participen totes les competicions federatives. El frontó valencià, el raspall, les llargues, pero principalment la galocha, han vist com a lo llarg dels últims anys, el número d'inscrits va en aument.
En canvi, hui ha aparegut una noticia en el Levante-emv que nos recorda lo dur que pot ser alçar este deport en molts dels nostres pobles.
Sollana fou un club punter en els huitanta i els noranta. En 1986 es presentava en la seua primera final de El Corte Inglés. La guanyava fronta a Benavites. En el 87 revalidava el campeonat. En els anys 1990, 1993, 1994, 1995 tornava a imposar-se en el autonómic de galocha. En els anys 1996 i 1997 aconseguia colocar dos equips en la final de la màxima categoria.
Per la seua part, en el Interpobles va guanyar l'edició de 1994 i va jugar les finals de 1995, 1996 i 1997.
Sense cap dubte parlem d'un dels hisórics de la modalitat que va guanyar les vuit finals que va jugar del trofeu El Corte Inglés.
En els últims anys el club de Sollana va passar a un segó plà. Deixà de disputar els màxims trofeus i desaparegué de la primera categoria. Ara, Alberto Soldado, nos diu en el seu artícul de hui que Sollana no participarà en el XXXI Trofeu EL Corte Inglés de Galocha.
És una llàstima l'ocurrit en Sollana. Després d'uns anys dorats, la divisió del club, la indiferència del poble, la despreocupació del ajuntament, la carència d'algú que vullga fer-se càrrec del club... són elements que recorden a l'actual situació de molts, moltísims dels clubs que, hui nos podem trobar en qualsevol poble.
Als clubs els costa molt trobar el soport d'empreses locals, el recolzament dels ajuntaments. Els nostres polítics, per lo general, no es comprometren en el nostre deport. Pero quan la situació es propicia tots s'acosten. Són estos moments quan els clubs deuen aprofitar, deuen tractar de cimentar solidament els seus clubs. I això pareix que no ho va fer be el club de Sollana. Pot ser, si s'aguera treballat millor la pedrera... pot ser. Ara les paraules ixen facilment.
Un dia, en molt de sol, vaig anar a
Sollana a jugar en uns amics.
En canvi, hui ha aparegut una noticia en el Levante-emv que nos recorda lo dur que pot ser alçar este deport en molts dels nostres pobles.
Sollana fou un club punter en els huitanta i els noranta. En 1986 es presentava en la seua primera final de El Corte Inglés. La guanyava fronta a Benavites. En el 87 revalidava el campeonat. En els anys 1990, 1993, 1994, 1995 tornava a imposar-se en el autonómic de galocha. En els anys 1996 i 1997 aconseguia colocar dos equips en la final de la màxima categoria.
Per la seua part, en el Interpobles va guanyar l'edició de 1994 i va jugar les finals de 1995, 1996 i 1997.
Sense cap dubte parlem d'un dels hisórics de la modalitat que va guanyar les vuit finals que va jugar del trofeu El Corte Inglés.
En els últims anys el club de Sollana va passar a un segó plà. Deixà de disputar els màxims trofeus i desaparegué de la primera categoria. Ara, Alberto Soldado, nos diu en el seu artícul de hui que Sollana no participarà en el XXXI Trofeu EL Corte Inglés de Galocha.
És una llàstima l'ocurrit en Sollana. Després d'uns anys dorats, la divisió del club, la indiferència del poble, la despreocupació del ajuntament, la carència d'algú que vullga fer-se càrrec del club... són elements que recorden a l'actual situació de molts, moltísims dels clubs que, hui nos podem trobar en qualsevol poble.
Als clubs els costa molt trobar el soport d'empreses locals, el recolzament dels ajuntaments. Els nostres polítics, per lo general, no es comprometren en el nostre deport. Pero quan la situació es propicia tots s'acosten. Són estos moments quan els clubs deuen aprofitar, deuen tractar de cimentar solidament els seus clubs. I això pareix que no ho va fer be el club de Sollana. Pot ser, si s'aguera treballat millor la pedrera... pot ser. Ara les paraules ixen facilment.
Un dia, en molt de sol, vaig anar a
Sollana a jugar en uns amics.
Comentarios
- Fecha: miércoles, 22 de noviembre de 2006
- Hora: 0:43
- Autor: el_aureli
Totalment d´acord, pareix mentira q un esport tan tradicional no es reconega per els ajuntaments. Y si no s´actua pronte tot acavará en "batalletes" de iaios q conten als seus nets q hi hagué una epoca en la q exisitía un esport anomenat trinquet.
