miércoles, 08 de febrero de 2006
Formes de jugar la pilota
Por Soter a las 22:12 | Coneixent la PilotaLa protagonista d’este deport és, sense cap tipo de dubte, la pilota. Els jugadors han d’aconseguir que la pilota fasa una determinada acció per a aconseguir el quinze. Els pilotaris tenen una gran diversitat de formes per a aconseguir fer anar a la pilota i, molts d’ells han aconseguit d’este fet, fer un art.
Existixen moltes formes per a que el pilotari colpeje a la pilota. En este sentit la pilota és un deport molt enriquit, tant en la diversitat de colpejos com en la diversitat de noms per a un mateix colpeig.
Basicament els colpejos els podrem dividir en dos grups: per dalt i per baix. Parlem de colpejos per dalt quan colpejem la pilota per damunt de les caderes i el braç, després de impactar a la pilota es dirigís cap a baix. Nos referim a jugar per baix quan es colpeja la pilota de caderes capa a baix i el braç, després de impactar en la pilota te una trajectoria ascendent. Normalment els colpejos per dalt són més violents i el joc per baix allarga més la pilota fent-la arribar més llunt.
A continuació tractaré de descriure els principals colpejos d’este deport:
Per dalt:
-La volea: es colpeja la pilota per dalt del cap, sense deixar que fasa un bot. El braç que ha de colpejar la pilota ha de descriure un círcul per darrere de l’esquena, dirigint-se cap al punt d’encontre, dalt del cap. El braç que no colpejarà la pilota senyalarà la pilota per a facilitar el colpeig. El braç que jugue la pilota ha de mantindre’s sempre estirat i recte. La gobanella del braç es deixarà morta de forma que la mà es replegarà lleugerament fins el moment del contacte a on imprimirà tota la seua força. Després del contacte el braç terminarà de fer el recorregut completant el círcul.
Jugant de volea
Dani esperant la volea
-A bot de braç, bon braç, a bot i bon braç: es tracta del mateix colpeig que la volea pero després de que la pilota haja fet un bot. Per tant es tractarà d’un colp per a tornar una pilota que bota molt.
-El carchotet o el calbot: quan la pilota ha botat pero ho fa a poqueta alçaria es juga molt a sovint d’esta forma. Rep este nom per la similitut en el conegut calbot que es fa al cap d’alguna persona. Per a fer ben be este colpeig hi ha que inclinarse lleugerament cap al costat de la pilota per a, enrollant el braç, colpejar la pilota quan va caiguent.
Álvaro preparant el carchotet
Per baix:
-La palma: per a jugar de palma el jugador es coloca enfront de la pilota, colocant el braç darrere del cos i inclinat cap a dalt per a donar més força al colp. També és important endarrerir el peu del mateix costat que la mà que jugarà la pilota. Quan la pilota arribe el braç es dirigirà, dibuixant un círcul per baix de la cadera, capa la pilota. Després de colpejar l a pilota es continuarà el moviment del braç per a fer que la pilota arribe més lluny, per a allargar la pilota.
Fran de Godelleta esperant per a jugar de palma
-El bot i volea: és el mateix colpeig pero quan la pilota ha botat i està a dos dits del terra.
-De bragueta, bojaca o sobaquillo: és el mateix colp que la palma pero la pilota s’ajusta més al cos del pilotari. Aixina el moviment del braç es tanca cap al cos obligant al jugador a colocar-se de costat a la pilota.
-El manró: el jugador espera de cara a la pilota, en els peus ferms en el terra i ben asentat. La pilota arriba per un costat del jugador. El moviment del braç comença per darrere del cos i pararel al terra. La pilota es colpeja per davant del cos dibuixant en el mateix braç una corbella imaginaria.
-El rebot: quan la pilota ha colpejat en el frontó s’ha de jugar la pilota al rebot. Normalment esta jugada es fa enrollant el braç per darrere de la pilota i colpejant de palma a la pilota. Per a fer un bot rebot hi ha que colocar-se baix de la pilota quan està eixint del frontó.
Ribera jugant de rebot
-La raspada: és el colpeig típic del raspall. En esta modalitat la pilota corre per terra i la forma de jugar la pilota es diu raspada. El pilotari ha d’ajocar-se cap a la pilota i, com si fora un colpeig de palma, juga la pilota pero raspant el terra en la punta dels dit per a tractar d’alçar la pilota. Per a alçar la pilota el jugador tractarà de que la pilota rode pels seus dits.
Raspada
-La caiguda d’escala: en les modalitats jugades en trinquet, quan la pilota va per l’escala i el jugador va a jugar la pilota després de caure de l’últim escaló es diu que es fa la caiguda d’escala. Normalment la pilota es juga de forma molt pareguda al carchot o, també de palma o de bragueta.
Mezquita fent la caiguda d'escala
Núñez preparant la caiguda d'escala
Uns consells:
-Sempre hi ha que completar el recorregut del braç. Aixina aconseguirem fer que la pilota replegue més força i allargar-la més.
-Hi ha que valorar ràpidament la velocitat, l’alçària, la trajectoria i els efectes que duga la pilota.
-També és important tindre ben pensat a on volem enviar la pilota per a escollir el colpeig més adequat. No sempre el colpeig més violent és el més adequat per a aconseguir el quinze.
Existixen moltes formes per a que el pilotari colpeje a la pilota. En este sentit la pilota és un deport molt enriquit, tant en la diversitat de colpejos com en la diversitat de noms per a un mateix colpeig.
Basicament els colpejos els podrem dividir en dos grups: per dalt i per baix. Parlem de colpejos per dalt quan colpejem la pilota per damunt de les caderes i el braç, després de impactar a la pilota es dirigís cap a baix. Nos referim a jugar per baix quan es colpeja la pilota de caderes capa a baix i el braç, després de impactar en la pilota te una trajectoria ascendent. Normalment els colpejos per dalt són més violents i el joc per baix allarga més la pilota fent-la arribar més llunt.
A continuació tractaré de descriure els principals colpejos d’este deport:
Per dalt:
-La volea: es colpeja la pilota per dalt del cap, sense deixar que fasa un bot. El braç que ha de colpejar la pilota ha de descriure un círcul per darrere de l’esquena, dirigint-se cap al punt d’encontre, dalt del cap. El braç que no colpejarà la pilota senyalarà la pilota per a facilitar el colpeig. El braç que jugue la pilota ha de mantindre’s sempre estirat i recte. La gobanella del braç es deixarà morta de forma que la mà es replegarà lleugerament fins el moment del contacte a on imprimirà tota la seua força. Després del contacte el braç terminarà de fer el recorregut completant el círcul.
Jugant de volea
Dani esperant la volea
-A bot de braç, bon braç, a bot i bon braç: es tracta del mateix colpeig que la volea pero després de que la pilota haja fet un bot. Per tant es tractarà d’un colp per a tornar una pilota que bota molt.
-El carchotet o el calbot: quan la pilota ha botat pero ho fa a poqueta alçaria es juga molt a sovint d’esta forma. Rep este nom per la similitut en el conegut calbot que es fa al cap d’alguna persona. Per a fer ben be este colpeig hi ha que inclinarse lleugerament cap al costat de la pilota per a, enrollant el braç, colpejar la pilota quan va caiguent.
Álvaro preparant el carchotet
Per baix:
-La palma: per a jugar de palma el jugador es coloca enfront de la pilota, colocant el braç darrere del cos i inclinat cap a dalt per a donar més força al colp. També és important endarrerir el peu del mateix costat que la mà que jugarà la pilota. Quan la pilota arribe el braç es dirigirà, dibuixant un círcul per baix de la cadera, capa la pilota. Després de colpejar l a pilota es continuarà el moviment del braç per a fer que la pilota arribe més lluny, per a allargar la pilota.
Fran de Godelleta esperant per a jugar de palma
-El bot i volea: és el mateix colpeig pero quan la pilota ha botat i està a dos dits del terra.
-De bragueta, bojaca o sobaquillo: és el mateix colp que la palma pero la pilota s’ajusta més al cos del pilotari. Aixina el moviment del braç es tanca cap al cos obligant al jugador a colocar-se de costat a la pilota.
-El manró: el jugador espera de cara a la pilota, en els peus ferms en el terra i ben asentat. La pilota arriba per un costat del jugador. El moviment del braç comença per darrere del cos i pararel al terra. La pilota es colpeja per davant del cos dibuixant en el mateix braç una corbella imaginaria.
-El rebot: quan la pilota ha colpejat en el frontó s’ha de jugar la pilota al rebot. Normalment esta jugada es fa enrollant el braç per darrere de la pilota i colpejant de palma a la pilota. Per a fer un bot rebot hi ha que colocar-se baix de la pilota quan està eixint del frontó.
Ribera jugant de rebot
-La raspada: és el colpeig típic del raspall. En esta modalitat la pilota corre per terra i la forma de jugar la pilota es diu raspada. El pilotari ha d’ajocar-se cap a la pilota i, com si fora un colpeig de palma, juga la pilota pero raspant el terra en la punta dels dit per a tractar d’alçar la pilota. Per a alçar la pilota el jugador tractarà de que la pilota rode pels seus dits.
Raspada
-La caiguda d’escala: en les modalitats jugades en trinquet, quan la pilota va per l’escala i el jugador va a jugar la pilota després de caure de l’últim escaló es diu que es fa la caiguda d’escala. Normalment la pilota es juga de forma molt pareguda al carchot o, també de palma o de bragueta.
Mezquita fent la caiguda d'escala
Núñez preparant la caiguda d'escala
Uns consells:
-Sempre hi ha que completar el recorregut del braç. Aixina aconseguirem fer que la pilota replegue més força i allargar-la més.
-Hi ha que valorar ràpidament la velocitat, l’alçària, la trajectoria i els efectes que duga la pilota.
-També és important tindre ben pensat a on volem enviar la pilota per a escollir el colpeig més adequat. No sempre el colpeig més violent és el més adequat per a aconseguir el quinze.
