domingo, 11 de junio de 2006
Àlvaro supercampeó
Por Soter a las 22:15 | Món ProfesionalEl 24 de juny de 2001, el Trinquet Comarcal de Sagunt oferia l’última gran partida, una final de l’individual d’escala i corda. Aquell any, Àlvaro guanyava per 60 a 30 a Núñez. Era el segón trofeu que aconseguia i ningú pensava que cinc anys després, Àlvaro puguera mantindre la seua supremacía en la especialitat més dura, el mà a mà.
Com a premi de la gran final s'ha pogut fruir d'una gran exhibició de quatre figures: Genovés, Sarasol, Pigat II i Fredi
Hui, 11 de juny de 2006, el Trinquet Comarcal de Sagunt ha tornat a obrir les seues portes. Sense cap dubte un gran encert. No tenia sentit que un dels trinquets més carismàtics (havia oferit 14 de les vint finals jugades de l’individual) estiguera tancat i tant descuidat. Hui, com des d’aquell 24 de juny, Àlvaro ha tornat a mostrar la seua superioritat en les lloses d’un trinquet en el mà a mà. Hui, Àlvaro ha tornat a donar raons per a considerar-lo com un dels millors de tots els temps. Hui, Àlvaro ha sigut el primer pilotari en tota la història en guanyar set vegades l’Individual d’Escala i Corda. Hui, Àlvaro ha guanyat el seu segón fris grec (premi otorgat al campeó de cinc individuals o tres consecutius). Hui, Àlvaro ha sigut, com sempre, el millor.
Àlvaro i Miguel abans de començar la partida
La partida ha tingut poqueta història. Al voltant d’un hora a necessitat Àlvaro per inscriure el seu nom entre els més grans de tota la història.
El sorteig ha afavorit a Miguel
Miguel començava en el dau, lo que li donava una chicoteta oportunitat de poder donar la sorpresa. Allí, en el dau, s’ha mostrat molt efectiu, inteligent, enganyant a Àlvaro, enviant la pilota cada vegada a un costat del trinquet. Ha treballat be des de el dau i aconseguia guanyar el primer joc. La gent, ilusionada l’animava.
Els dos jugadors en el escalfament previ
Pero Àlvaro és un superprofesional, i un mestre en estes partides. Ha mantingut la concentració i també aconseguia guanyar des de el dau. S’igualava la partida a 15. Àlvaro no es deixava menjar.
Àlvaro fa la caiguda d'escala, ¿a on caurà la pilota?
Miguel tornava al dau. Allí tenia que mostrar la seua fortalea. I aixina ho va fer. De nou tornava a guanyar el seu joc en el dau. L’afició recordava per moments aquella primera final de Genovés II, quan estigué ben a prop de donar la sorpresa.
La càtedra agraix en aplaudiments una bona jugada dels pilotaris
Pero Àlvaro no es posava nervios i continuava la seua faena. Tornava al dau i tornava a igualar la partida. Chino chano, sense mostrar un gran esforç Àlvaro controlava la partida.
Miguel tornava de nou al dau. Estava obligat a guanyar el joc si no volia perdre l’avantage. Esta vegada ya li costava un poquet més pero aconseguia mantindres per davant en el marcador.
Miguel jugant una pilota caiguda d'escala
¿Podria Miguel aguantar el ritme? De moment estava aguantant be en el dau. Podia mantindre al campeó. Pero, ¿açó s’allargaria molt?
Una vegada més Àlvaro tornava al dau i tornava a guanyar el seu joc. Iguals a 25. Ara era el torn de Miguel. Estava obligat a mantindre eixe joc per davant de Àlvaro. Pero Àlvaro no volia que la partida es complicara i, per fi, trencava el joc, aconseguint guanyar des de el rest. Per primera vegada el campeó es colocava per davant en el marcador: 30-25.
Miguel rebent el trofeu com a segón de l'escalafó
I ahí es va acavar la partida. Miguel savia que, eixint des de el dau tenia que guanyar tots els seus jocs en el dau. Savia que era molt, molt complicat guanyar a Àlvaro en el dau. Per tant, Miguel savia que, ara que Àlvaro tenia l’avantage, se li ficava tot costera amunt i que era pràcticament imposible guanyar esta partida.
Àlvaro rebent les mans otorgades als campeons de l'individual
En la resta de jocs Àlvaro i Miguel nos oferiren grans jugades. Per moments es va vore quinzes de gran nivell. Un Àlvaro atacant sense pietat a Miguel i, el de Petrer, defentsant-se i atacant sense miraments al hexacampeó. Pero ya els jocs sempre anaven del costat de Àlvaro.
Àlvaro ha aconseguit hui el seu segón fris grec
Els últims jocs foren un passeig per a Àlvaro. Miguel, desmoralisat, no era capaç de fer-li front al millor de tots els temps en el mà mà. Finalment la partida acababa en un evident 60-25 que deixava ben clar el dominant de la partida.
Ací estàn les dos figures del moment
Àlvaro torna a guanyar un Individual d’Escala i Corda, i ya van set. Àlvaro ya és el pilotari que més vegades ha guanyat este campeonat. I aço pinta per a llarg. Si Àlvaro vol, l’any que ve pot fer encara més gran el seu récord. Pero ya saven, enguany han tornat a sentir-se rumors al voltant de la seua retirada. Lo que és ben cert és que tornarem a vore a Àlvaro en la final del 2007 si ell vol participar en el campeonat.
Com a premi de la gran final s'ha pogut fruir d'una gran exhibició de quatre figures: Genovés, Sarasol, Pigat II i Fredi
Hui, 11 de juny de 2006, el Trinquet Comarcal de Sagunt ha tornat a obrir les seues portes. Sense cap dubte un gran encert. No tenia sentit que un dels trinquets més carismàtics (havia oferit 14 de les vint finals jugades de l’individual) estiguera tancat i tant descuidat. Hui, com des d’aquell 24 de juny, Àlvaro ha tornat a mostrar la seua superioritat en les lloses d’un trinquet en el mà a mà. Hui, Àlvaro ha tornat a donar raons per a considerar-lo com un dels millors de tots els temps. Hui, Àlvaro ha sigut el primer pilotari en tota la història en guanyar set vegades l’Individual d’Escala i Corda. Hui, Àlvaro ha guanyat el seu segón fris grec (premi otorgat al campeó de cinc individuals o tres consecutius). Hui, Àlvaro ha sigut, com sempre, el millor.
Àlvaro i Miguel abans de començar la partida
La partida ha tingut poqueta història. Al voltant d’un hora a necessitat Àlvaro per inscriure el seu nom entre els més grans de tota la història.
El sorteig ha afavorit a Miguel
Miguel començava en el dau, lo que li donava una chicoteta oportunitat de poder donar la sorpresa. Allí, en el dau, s’ha mostrat molt efectiu, inteligent, enganyant a Àlvaro, enviant la pilota cada vegada a un costat del trinquet. Ha treballat be des de el dau i aconseguia guanyar el primer joc. La gent, ilusionada l’animava.
Els dos jugadors en el escalfament previ
Pero Àlvaro és un superprofesional, i un mestre en estes partides. Ha mantingut la concentració i també aconseguia guanyar des de el dau. S’igualava la partida a 15. Àlvaro no es deixava menjar.
Àlvaro fa la caiguda d'escala, ¿a on caurà la pilota?
Miguel tornava al dau. Allí tenia que mostrar la seua fortalea. I aixina ho va fer. De nou tornava a guanyar el seu joc en el dau. L’afició recordava per moments aquella primera final de Genovés II, quan estigué ben a prop de donar la sorpresa.
La càtedra agraix en aplaudiments una bona jugada dels pilotaris
Pero Àlvaro no es posava nervios i continuava la seua faena. Tornava al dau i tornava a igualar la partida. Chino chano, sense mostrar un gran esforç Àlvaro controlava la partida.
Miguel tornava de nou al dau. Estava obligat a guanyar el joc si no volia perdre l’avantage. Esta vegada ya li costava un poquet més pero aconseguia mantindres per davant en el marcador.
Miguel jugant una pilota caiguda d'escala
¿Podria Miguel aguantar el ritme? De moment estava aguantant be en el dau. Podia mantindre al campeó. Pero, ¿açó s’allargaria molt?
Una vegada més Àlvaro tornava al dau i tornava a guanyar el seu joc. Iguals a 25. Ara era el torn de Miguel. Estava obligat a mantindre eixe joc per davant de Àlvaro. Pero Àlvaro no volia que la partida es complicara i, per fi, trencava el joc, aconseguint guanyar des de el rest. Per primera vegada el campeó es colocava per davant en el marcador: 30-25.
Miguel rebent el trofeu com a segón de l'escalafó
I ahí es va acavar la partida. Miguel savia que, eixint des de el dau tenia que guanyar tots els seus jocs en el dau. Savia que era molt, molt complicat guanyar a Àlvaro en el dau. Per tant, Miguel savia que, ara que Àlvaro tenia l’avantage, se li ficava tot costera amunt i que era pràcticament imposible guanyar esta partida.
Àlvaro rebent les mans otorgades als campeons de l'individual
En la resta de jocs Àlvaro i Miguel nos oferiren grans jugades. Per moments es va vore quinzes de gran nivell. Un Àlvaro atacant sense pietat a Miguel i, el de Petrer, defentsant-se i atacant sense miraments al hexacampeó. Pero ya els jocs sempre anaven del costat de Àlvaro.
Àlvaro ha aconseguit hui el seu segón fris grec
Els últims jocs foren un passeig per a Àlvaro. Miguel, desmoralisat, no era capaç de fer-li front al millor de tots els temps en el mà mà. Finalment la partida acababa en un evident 60-25 que deixava ben clar el dominant de la partida.
Ací estàn les dos figures del moment
Àlvaro torna a guanyar un Individual d’Escala i Corda, i ya van set. Àlvaro ya és el pilotari que més vegades ha guanyat este campeonat. I aço pinta per a llarg. Si Àlvaro vol, l’any que ve pot fer encara més gran el seu récord. Pero ya saven, enguany han tornat a sentir-se rumors al voltant de la seua retirada. Lo que és ben cert és que tornarem a vore a Àlvaro en la final del 2007 si ell vol participar en el campeonat.
