lunes, 31 de julio de 2006
Xeraco aconseguix tres títuls del Ruralcaixa
Por Soter a las 13:46 | Món AficionatMolta va ser la tensió viscuda el dissabte en Alcàntera del Xúquer, a on es jugaren les finals de jovenils (Xeraco- Mancomunitat) i de primera categoría (Xeraco-Bicorp) del Trofeu Ruralcaixa.
La vesprada comançà en retardament d’una hora. Després de les presentacions dels dos equips, de roig els de Xeraco (Josep, Joan, Canari i Eloy) i de blau la parella de la Mancomunitat (Moncho i Paco), els de la Mancomunitat començaren la partida en el traure.
El tabalet i la dolçaina animaren el temps d'espera
Paco, Moncho, Joan, Canari, Josep i Eloy
La partida anava molt igualada, guanyant sempre l’equip que feia el traure. Pels blaus destacava Moncho, en un traure potent i colocat, en els rojos pot ser Josep estiguera un poquet millor dins de la bona tónica de l’equip de Xeraco, un equip que en la part del rest jugava en Canari de miger i, en el traure eixia Eloi a jugar en la seua posició.
Moncho de Manuel en el traure
Josep tallant una pilota
Com he dit, la partida estava prou equilibrada, tot i que la parella s’enfrontava a un equip de quatre pilotaris. Pero va arribar el moment decisiu de la partida quan la pilota va arribar a la posició de Josep, que en el rest feia de punter. En aquell moment, els jugadors de la Mancomunitat es van queixar de que la pilota colpejà en la cama de Josep i que, el de Xeraco no la donava. Ningú va cantar la posible falta (yo en aquell moment estava pendent d’atres accions i realment no se si va colpejar o no la cama de Josep). Lamentablement aquella va ser l’acció clau de la partida. A partir d’aquell moment els nervis en els jóvens pilotaris eixiren a la palestra i, principalment la parella blava ho pagà. Van ser moments de tensió a on, part del públic i alguns pilotaris no van saver comportar-se.
La parella de Mancomunitat de Benestar subcamepons
En aquell moment, la parella de la Mancomunitat guanyava la partida 5 per 15 i ya només pugueren fer un joc, quedant-se, finalment a 20. Per tant, l’equip de Xeraco, que no es va descentrar tant com els seus adversaris, aprofità l’ocasió i anà directe cap a la victòria.
L'equip jovenil de Xeraco campeó del Ruralcaixa
I en primera categoria...
A lo llarg de la partida jovenil un autobús arribava ple a Alcàntera. Els aficionats de Bicorp arribaven ilusionats, i tots equipats en camistes blaves, a la final. Poc a poc, ompliren de color blau el carrer de joc.
Xeraco i Bicorp en la presentació
Per la seua banda, bona part dels de Xeraco ya habia pres les millors cadires par a vore la final dels seus jovenils. El carrer estava ple, espectant per a vore una partida de gran nivell i de gran rivalitat.
Germán tallant una pilota de treta
Paco fent el traure
Finalment es presentaren els equips. Per Xeraco, els vigents campeons i de roig, es presentaren Paco, Marrades i Costa II. Per Bicorp, de blau, es presentaren Plácido, Vicente Juan i Germán.
La partida habia alçat una gran expectació
Novamente eren els blaus els que començaven la partida traguent. Tots sis, molt concentrats, estaven dispostos a oferir una gran partida i a guanyar-la.
Marrades tallant una pilota davant de Germán
L’inici de la partida no tenia molta història. Els jocs es guanyaven en el traure. D’esta forma, Bicorp sempre anava per davant. Pero pronte, els de la Safor, trencaren el joc al rest i es colocaren per davant en el marcador. El trio de Xeraco es mostrava més consistent front al de la Canal de Navarrés. Poc a poc els jocs anaven caiguent del costat de Paco, Marrades i Costa II. En els moments decisius, dins d’un atra partida en molta tensió, van ser els de Xeraco els que millor afrontaren les pilotes.
Vicente Juan, Gerán i Plácido (ausent en l'entrega de premis) de Bicorp foren els subcampeons
No fou una partida d’un gran nivell técnic. Fou la rivalitat viscuda en el carrer la seua principal característica. Finalment, el marcado, 15-40, donà la victoria als de Xeraco.
Marrades, Costa II i Paco de Xeraco els campeons del Ruralcaixa de Raspall
La reflexió
La pilota és un deport de cavallers, és lo primer que et diuen quan t’apropes a este joc. En la pilota, sempre es reconeix lo que passa, el que mana és l’home bo i no se li pot discutir, els pilotaris sempre reconeixen els seus actes, el públic ajuda a que la partida es jugue honestament... Estes són algunes expresions que a tots els aficionats nos agrada recordar quan en atres especialitats es donen exemples antideportius. Nos agrada recordar que la pilota és el millor exemple de "fair-play". I efectivament, per norma general, és aixina. I dic "per norma general" perque el dissabte en Alcàntera no ho va ser.
En una partida poden passar moltes coses. Moltes vegades a un pilotari li costa adonar-se de que la pilota li ha colpejat en una cama. Moltes vegades, desde la posició d’un pilotari, que es pot trobar a més de vint metres, la pilota pot engayar-te i pots pensar que la pilota ha colpejat en la cama d’un adversari. Moltes vegades lo important no és donar la pilota o no donar-la, en el moment de joc, pot ser no et dones conte realment de que ha pasat. Lo important és que un pilotari, quan l’home bo, no diu res, te que continuar jugant. Lo important és que un pilotari no cante una pilota (que i era falta) per la llei d’una per l’atra. Lo important es recordar que és un joc de cavallers, que si l’home bo no diu res, que si el pilotari afectat tampoc diu res, pot ser, no haja sigut res i s’ha de continuar jugant. En un joc de cavallers s’ha de jugar com cavallers, uns i atres, s’ha de respectar al adversari, al seu oponent deportiu.
En la final jovenil del dissabte calia recordar que estaven jugant chiquets de 15, 16 o 17 anys. Pilotaris en formació i no calia que, desde fora, un grupet d’espectadors, calfara encara més la partida, una partida en molta presió externa, possant nerviosos als pilotaris, afectant al seu joc, devirtuant una partida que, cavallers, era, ni més ni manco que la Final Jovenil del Trofeu Ruralcaixa, el més important del raspall aficionat.
Pero be, és lo que te la rivalitat entre pobles i clubs.
Segona i Tercera categories
El passat 22 de juliol es jugava, també en Alcàntera, les finals corresponents a la segona categoria i a la tercera categoria del Trofeu Ruralcaixa.
En segona categoria, l'equip de Benicolet (Enrique, Fernando i José Miguel) guanyaren per un ajustat 40-35 a l'equip del Tamborí (Juan Pablo, Josep Lluís i Silvio).
En la tercera categoria, guanyava l'equip de Xeraco C (Trini, Josep i Pissarro) per un contundent 40-15 a l'equip d'Albaida A (Miguel Àngel, Àlex i Sensio).
La vesprada comançà en retardament d’una hora. Després de les presentacions dels dos equips, de roig els de Xeraco (Josep, Joan, Canari i Eloy) i de blau la parella de la Mancomunitat (Moncho i Paco), els de la Mancomunitat començaren la partida en el traure.
El tabalet i la dolçaina animaren el temps d'espera
Paco, Moncho, Joan, Canari, Josep i Eloy
La partida anava molt igualada, guanyant sempre l’equip que feia el traure. Pels blaus destacava Moncho, en un traure potent i colocat, en els rojos pot ser Josep estiguera un poquet millor dins de la bona tónica de l’equip de Xeraco, un equip que en la part del rest jugava en Canari de miger i, en el traure eixia Eloi a jugar en la seua posició.
Moncho de Manuel en el traure
Josep tallant una pilota
Com he dit, la partida estava prou equilibrada, tot i que la parella s’enfrontava a un equip de quatre pilotaris. Pero va arribar el moment decisiu de la partida quan la pilota va arribar a la posició de Josep, que en el rest feia de punter. En aquell moment, els jugadors de la Mancomunitat es van queixar de que la pilota colpejà en la cama de Josep i que, el de Xeraco no la donava. Ningú va cantar la posible falta (yo en aquell moment estava pendent d’atres accions i realment no se si va colpejar o no la cama de Josep). Lamentablement aquella va ser l’acció clau de la partida. A partir d’aquell moment els nervis en els jóvens pilotaris eixiren a la palestra i, principalment la parella blava ho pagà. Van ser moments de tensió a on, part del públic i alguns pilotaris no van saver comportar-se.
La parella de Mancomunitat de Benestar subcamepons
En aquell moment, la parella de la Mancomunitat guanyava la partida 5 per 15 i ya només pugueren fer un joc, quedant-se, finalment a 20. Per tant, l’equip de Xeraco, que no es va descentrar tant com els seus adversaris, aprofità l’ocasió i anà directe cap a la victòria.
L'equip jovenil de Xeraco campeó del Ruralcaixa
I en primera categoria...
A lo llarg de la partida jovenil un autobús arribava ple a Alcàntera. Els aficionats de Bicorp arribaven ilusionats, i tots equipats en camistes blaves, a la final. Poc a poc, ompliren de color blau el carrer de joc.
Xeraco i Bicorp en la presentació
Per la seua banda, bona part dels de Xeraco ya habia pres les millors cadires par a vore la final dels seus jovenils. El carrer estava ple, espectant per a vore una partida de gran nivell i de gran rivalitat.
Germán tallant una pilota de treta
Paco fent el traure
Finalment es presentaren els equips. Per Xeraco, els vigents campeons i de roig, es presentaren Paco, Marrades i Costa II. Per Bicorp, de blau, es presentaren Plácido, Vicente Juan i Germán.
La partida habia alçat una gran expectació
Novamente eren els blaus els que començaven la partida traguent. Tots sis, molt concentrats, estaven dispostos a oferir una gran partida i a guanyar-la.
Marrades tallant una pilota davant de Germán
L’inici de la partida no tenia molta història. Els jocs es guanyaven en el traure. D’esta forma, Bicorp sempre anava per davant. Pero pronte, els de la Safor, trencaren el joc al rest i es colocaren per davant en el marcador. El trio de Xeraco es mostrava més consistent front al de la Canal de Navarrés. Poc a poc els jocs anaven caiguent del costat de Paco, Marrades i Costa II. En els moments decisius, dins d’un atra partida en molta tensió, van ser els de Xeraco els que millor afrontaren les pilotes.
Vicente Juan, Gerán i Plácido (ausent en l'entrega de premis) de Bicorp foren els subcampeons
No fou una partida d’un gran nivell técnic. Fou la rivalitat viscuda en el carrer la seua principal característica. Finalment, el marcado, 15-40, donà la victoria als de Xeraco.
Marrades, Costa II i Paco de Xeraco els campeons del Ruralcaixa de Raspall
La reflexió
La pilota és un deport de cavallers, és lo primer que et diuen quan t’apropes a este joc. En la pilota, sempre es reconeix lo que passa, el que mana és l’home bo i no se li pot discutir, els pilotaris sempre reconeixen els seus actes, el públic ajuda a que la partida es jugue honestament... Estes són algunes expresions que a tots els aficionats nos agrada recordar quan en atres especialitats es donen exemples antideportius. Nos agrada recordar que la pilota és el millor exemple de "fair-play". I efectivament, per norma general, és aixina. I dic "per norma general" perque el dissabte en Alcàntera no ho va ser.
En una partida poden passar moltes coses. Moltes vegades a un pilotari li costa adonar-se de que la pilota li ha colpejat en una cama. Moltes vegades, desde la posició d’un pilotari, que es pot trobar a més de vint metres, la pilota pot engayar-te i pots pensar que la pilota ha colpejat en la cama d’un adversari. Moltes vegades lo important no és donar la pilota o no donar-la, en el moment de joc, pot ser no et dones conte realment de que ha pasat. Lo important és que un pilotari, quan l’home bo, no diu res, te que continuar jugant. Lo important és que un pilotari no cante una pilota (que i era falta) per la llei d’una per l’atra. Lo important es recordar que és un joc de cavallers, que si l’home bo no diu res, que si el pilotari afectat tampoc diu res, pot ser, no haja sigut res i s’ha de continuar jugant. En un joc de cavallers s’ha de jugar com cavallers, uns i atres, s’ha de respectar al adversari, al seu oponent deportiu.
En la final jovenil del dissabte calia recordar que estaven jugant chiquets de 15, 16 o 17 anys. Pilotaris en formació i no calia que, desde fora, un grupet d’espectadors, calfara encara més la partida, una partida en molta presió externa, possant nerviosos als pilotaris, afectant al seu joc, devirtuant una partida que, cavallers, era, ni més ni manco que la Final Jovenil del Trofeu Ruralcaixa, el més important del raspall aficionat.
Pero be, és lo que te la rivalitat entre pobles i clubs.
Segona i Tercera categories
El passat 22 de juliol es jugava, també en Alcàntera, les finals corresponents a la segona categoria i a la tercera categoria del Trofeu Ruralcaixa.
En segona categoria, l'equip de Benicolet (Enrique, Fernando i José Miguel) guanyaren per un ajustat 40-35 a l'equip del Tamborí (Juan Pablo, Josep Lluís i Silvio).
En la tercera categoria, guanyava l'equip de Xeraco C (Trini, Josep i Pissarro) per un contundent 40-15 a l'equip d'Albaida A (Miguel Àngel, Àlex i Sensio).
