jueves, 28 de diciembre de 2006
Por Soter a las 13:22 | Tecnificació i C.P.
Ahir en Pelayo es visqueren dos partides ben diferents. En la primera la igualtat va ser la tónica de la partida. En canvi, en la segona la superioritat d’un equip es va manifastar des del primer joc.
La vesprada començava en l’enfrontament entre dos trios nivelats. Per una part Quart de Poblet (Adrián, Manel i Javi), per l’atra Beniparrell (Puchol II, Víctor i Ponce). La igualtat va estar present en tota la partida. Cap dels dos equips podia anar-se’n en el marcador puix les forçes estaven molt anivellades.
En l’equip de Quart Adrián oferí una gran demostració, fent el dau en les dos mans i enviant la pilota al rebot i al pouet del trinquet. Tota una demostració la d’este jove pilotari de Quart de Poblet. En canvi, el seu miger, Manel, no tingué una bona vesprada, no aconseguia entrar en la partida i era incapaç de fer dos jugades seguides. El punter, Javi, va complir modestament en el seu paper, siguent irregular en la ferida.
En l’equip de Beniparrell Puchol va mostrar la seua milloria i el seu estil. A més a més, va estar ajudat per Víctor de Meliana, un canoner que li llevava molt de treball. Ponce va estar més encertat en la ferida i va complir en la punta.
El millor de la partida va ser Adrián, un pilotari en molta calitat i en inteligencia a l’hora de jugar. Pero a escala i corda juguen tres i enfront va tindre un equip més compenetrat i complet. Per esta raó Beniparrell aconseguia el pase a la final al gunayar 60-50 a Quart de Poblet.
En la segona partida Vicent de Moncofa ixqué a per totes des de la primera pilota. Manà en tot moment i va fer que el seu contrincant no puguera centrar-se tot i que Nacho va lluitar de valent. La partida te poca història. Moncofa (Vicent, Monrabal i Jordi) guanyaven 60-20 a Edicom (Nacho, Carlos i Omar). Tot i aixó es pogué vore com en la final Monrabal pot ser una peça clau en la partida.
Comentarios