lunes, 19 de marzo de 2007
¡¡Campeons!!
Por Soter a las 13:44 | Món ProfesionalFaltaven quinze minuts per a que la mascletà esclatarà en la plaça del Ajuntament del Cap i Casal però en el trinquet de Pelayo, i més exactament en el seu palquet de dalt, l’alegria ya habia esclatat. Núñez, Melchor i Tino és proclamaven campeons del Circuit Bancaixa 2007.
¡¡Campeones, campeones.. oe, oe, oe!! (sic) era el grit més repetit per la gent des de l’escala, al temps que un Tino sobreanimat botava en el palquet. Al mateix temps la cara de Melchor era tot un poema, Melchoret, que ya ha deixat de ser un miger del montó, era la prova viva dels sentiments que est deport i est campeonat poden provocar. Núñez, per la seua part dirigia sempre la seua sonrisa cap a la gradaria del rest trobant, de ben segur una mirada amiga de resposta.
Però anem poc a poc i començem pel principi.
A les onze del matí el trinquet de Pelayo estava ya ple. En plena apoteosi fallera un deport com la pilota aconseguia plenar, en ple centre de Valéncia, la seua catedral. A les onze i mija la gent es colocava en els seus llocs oferint l’ambient de les grans finals (esta vegada si es plenava el trinquet) i els protagonistes de la partida eren presentats després de rebre innumerables mostres d’afecte en el seu passacarrer per les centenaries lloses del trinquet de Pelayo.
Mezquita, Sarasol II i Oñate que reberen un correctiu en Guadassuar començaven en el dau. Els de Vilarreal tenien que desfer-se de la seua actuació en la primera partida. En la Ribera no pugueren oferir el seu joc i ara, en la capital tenien que donar-lo tot per tindre opcions a guanyar el títul.
El principi de la fartida fou igualat. Els jocs els guanyava el dau, colocant la igualada a 25. Però sense donar moltes opcions, el trio blau va donar el primer colp d’efecte, trencant el dau de Mezquita i guanyant tres jocs seguits (25-35).
Mezquita tornava a guanyar el joc en el dau. Però els seus contrincants tornaren a donar un colp d’efecte, el segon, i tornaven a guanyar tres jocs seguits (30-50). Mezquita, Sarasol II i Oñate contra les cordes. ¿Qué estava passant en Pelayo?
Simplement que Núñez jugava pletòric de forces, tornant tot i gastant el seu carchot de forma contundent, que Melchor donava un recital de colps i que Tino, com estava Tino. Tino s’habia recuperat i estava mostrant-se com el Tino que tots recordem, un punter molt inteligent i ratoner, un pilotari que sap controlar els temps, les pilotades i lo més important, als seus companyers.
Enfront d’ells no tot funcionava com tocava. Mezquita, molt correcte no podia arribar a totes les pilotes que aplegaven al rest. Sarasol II l’intentava, pero arribava massa vegades tart i Oñte, ¿a on estava Oñate? Va errar moltes pilotes i no va ser el punter sòlit que necesita esta formació i que ha sigut a lo llarg del campeonat.
Es tornava a la dinámica de guanyar en el dau i es colocava un perillós (per als de Mezquita) 35-55. En aquell moment es va afegir un nou ingredient. Tino donava mostres d’una posible lesió en els quàdriceps drets. El joc el van perdre i els de Vilarreal colocaven el 40-55. Tino, en molesties evidents, s’enanava als vestidors. Després de cinc minuts reapareixia en una lleugera coixera.
Mezquita, Sarasol II i Oñate, ferits en el seu orgull van lluitar i anaren a per totes. Enfront Tino lesionat, Melchor que começava a mostrar sintomes de nerviosisme i Núñez que baixà clarament el seu rendiment. D’esta forma els de Mezquita retallaren diferencies i es colocaren 50-55, gràcies a un joc sabater.
En estos moments la gent pensava que la remontada seria històrica, que es jugaria la tercera partida, que Mezquita podria recuperar el temps perdut.
Però Tino va a tornar a aparèixer, va reconduir els seuns companys. Tino volia el seu quart Bancaixa. I aixina va ser, des de la part del dau Núñez, Melchor i Tino no tornaren a donar opcions als seus contrincants i aconseguiren guanyar el Circuit Bancaixa 2007. ¡¡Enhorabona campeons!!
¡¡Campeones, campeones.. oe, oe, oe!! (sic) era el grit més repetit per la gent des de l’escala, al temps que un Tino sobreanimat botava en el palquet. Al mateix temps la cara de Melchor era tot un poema, Melchoret, que ya ha deixat de ser un miger del montó, era la prova viva dels sentiments que est deport i est campeonat poden provocar. Núñez, per la seua part dirigia sempre la seua sonrisa cap a la gradaria del rest trobant, de ben segur una mirada amiga de resposta.
Però anem poc a poc i començem pel principi.
A les onze del matí el trinquet de Pelayo estava ya ple. En plena apoteosi fallera un deport com la pilota aconseguia plenar, en ple centre de Valéncia, la seua catedral. A les onze i mija la gent es colocava en els seus llocs oferint l’ambient de les grans finals (esta vegada si es plenava el trinquet) i els protagonistes de la partida eren presentats després de rebre innumerables mostres d’afecte en el seu passacarrer per les centenaries lloses del trinquet de Pelayo.
Mezquita, Sarasol II i Oñate que reberen un correctiu en Guadassuar començaven en el dau. Els de Vilarreal tenien que desfer-se de la seua actuació en la primera partida. En la Ribera no pugueren oferir el seu joc i ara, en la capital tenien que donar-lo tot per tindre opcions a guanyar el títul.
El principi de la fartida fou igualat. Els jocs els guanyava el dau, colocant la igualada a 25. Però sense donar moltes opcions, el trio blau va donar el primer colp d’efecte, trencant el dau de Mezquita i guanyant tres jocs seguits (25-35).
Mezquita tornava a guanyar el joc en el dau. Però els seus contrincants tornaren a donar un colp d’efecte, el segon, i tornaven a guanyar tres jocs seguits (30-50). Mezquita, Sarasol II i Oñate contra les cordes. ¿Qué estava passant en Pelayo?
Simplement que Núñez jugava pletòric de forces, tornant tot i gastant el seu carchot de forma contundent, que Melchor donava un recital de colps i que Tino, com estava Tino. Tino s’habia recuperat i estava mostrant-se com el Tino que tots recordem, un punter molt inteligent i ratoner, un pilotari que sap controlar els temps, les pilotades i lo més important, als seus companyers.
Enfront d’ells no tot funcionava com tocava. Mezquita, molt correcte no podia arribar a totes les pilotes que aplegaven al rest. Sarasol II l’intentava, pero arribava massa vegades tart i Oñte, ¿a on estava Oñate? Va errar moltes pilotes i no va ser el punter sòlit que necesita esta formació i que ha sigut a lo llarg del campeonat.
Es tornava a la dinámica de guanyar en el dau i es colocava un perillós (per als de Mezquita) 35-55. En aquell moment es va afegir un nou ingredient. Tino donava mostres d’una posible lesió en els quàdriceps drets. El joc el van perdre i els de Vilarreal colocaven el 40-55. Tino, en molesties evidents, s’enanava als vestidors. Després de cinc minuts reapareixia en una lleugera coixera.
Mezquita, Sarasol II i Oñate, ferits en el seu orgull van lluitar i anaren a per totes. Enfront Tino lesionat, Melchor que começava a mostrar sintomes de nerviosisme i Núñez que baixà clarament el seu rendiment. D’esta forma els de Mezquita retallaren diferencies i es colocaren 50-55, gràcies a un joc sabater.
En estos moments la gent pensava que la remontada seria històrica, que es jugaria la tercera partida, que Mezquita podria recuperar el temps perdut.
Però Tino va a tornar a aparèixer, va reconduir els seuns companys. Tino volia el seu quart Bancaixa. I aixina va ser, des de la part del dau Núñez, Melchor i Tino no tornaren a donar opcions als seus contrincants i aconseguiren guanyar el Circuit Bancaixa 2007. ¡¡Enhorabona campeons!!
