martes, 03 de julio de 2007
Sorolls
Por Soter a las 20:44 | Qui més sap, no sap resEn els últims dies ha eixit publicada una notícia que, no solament afectarà al món de la pilota. També afectarà greument al conjunt de la societat valenciana.
La notícia que s’ha fet pública i que ha fet tremolar als aficionats a la pilota valenciana és l’anunci del tancament de Pelayo.
Per als inexperts en el nostre deport, considerat com el deport nacional dels valencians, cal dir que Pelayo és la nostra catedral, el trinquet més important del nostre deport, que va ser construit en l’any 1869, al costat d’un camp de tir (el tiro de la gallinera), fora de lo que en aquell moment era la ciutat de Valéncia. De fet, quan es va construir el trinquet de Pelayo, encara no hi havia carrers en aquella part de la ciutat, al costat de les vies del tren. Podriem dir que Pelayo estava abans que la ciutat, abans que els habitants del barri de la Roqueta, en el districte d’Extramurs.
En Pelayo, per tant, podem trobar el cor de la pilota, els arrels d’un deport que representa una cultura, la valenciana. És per tant, o deuria de ser, un lloc sagrat, a on tots els valencians puguerem acostar-nos al entrar en els seus murs, a una part, una part important de la nostra cultura. Una cultura que s’ha manifestat en un deport, la pilota, del qual els valencians som dels pocs pobles del món que ha pogut transmetre-la des de l’época dels gregcs fins al segle XXI.
La notícia diu que Pelayo tancarà les seues portes després de la disputa del Masters de Valéncia. Per tant, el próxim dissabte set de juliol, quan es dispute la final d’este nou trofeu, Pelayo tancarà les seues portes. Esperem que siga per poc de temps. El motiu, les raons, són simples. Diuen que Pelayo fa massa soroll, més del permitit. I per tant, es té que tancar per a fer unes reformes que puguen solucionar este problema.
Per lo vist, els sorolls provocats sis vesprades a la semana, després de dinar i abans de sopar (les partides es juguen sempre a partir de les quatre i al voltant de les nou acaven) impedixen el benestar dels veins. Cal recordar que dels sis dies que Pelayo acull partides, solament dos són de professionals, i les restans d’aficionats o jovenils i, per tant, estes partides no tenen costum de jugar-se en més de cinquanta espectadors (és una llàstima però esta és la realitat).
Està molt bé preservar el benestar dels veins, cuidar la calitat de vida. Segurament, unes quantes pilotades i algunes exclamacions dels aficonats puguen molestar al veinat. De ben segur seràn la causa de la poca calitat de vida del veinat.
El vell trinquet de Pelayo, una vesprada ple de joventut, ple de vida. Aquell dia es jugava la final cadet d'escala i corda
Fins ara, el problema, el greu problema, solament afectava al món de la pilota, un món, per atra part, històricament maltractat. Però clar, si començem a pensar, que és lo que alguns no volen, pensarem en que els dumenges de vesprada i, fins i tot alguns dissabtes per la nit els dos clubs de fútbol del cap i casal disputen els seus partits, a cel obert, a on 50.000 aficionats, o 20.000, passen 90 minuts enchisats pel seu deport, chillant, vitorejant als seus, insultant als contraris... De ben segur que els veins d’Orriols i de Mestalla estaràn ben farts d’esta situació. La seua calitat de vida, segur, segur es vorà reduida quan el Valéncia C.F i el Llevant U.D. disputen els seus partits. ¿Qué fem? ¿Tanquem el Mestalla i el Ciutat de Valéncia per obres de remodelació puix molesten als veins?
¿I si parlem dels poblats marítims? Els seus veins segur, segur que han vist reduit el seu benestar, la seua calitat de vida en el continuo passar de coches i de gent pel seu barri. Per les abalanches continues de gent pels seus carrers, pels grits d’alegria de la tripulació, i dels espectadors espanyols, quan el Desafio Iberdrola (crec que es diu aixina) va aconseguir la seua clasificació a les semifinals de la Copa Luis Buiton. Recordem que l’atre dia va caure un tripulant d’un dels participants a l’aigua, ¿molestaria este soroll als veins? I ara, ¿qué fem? ¿Tanquem el port? ¿El reformarem, un atra vegada, per si en el 2009 torna a fer-se la Copa del América en Valéncia?
¿I que farem en la Fórmula 1? ¿Reformarem la nova avinguda de França per a que puga soportar els sorolls que emeten els bòlids de la F-1 i que els veins puguen descansar al llarg de tota una semana? Diuen que els fórmules 1 fan un poquet de Soroll.
També tindrem que reformar Ciutat Vella per a que l’ambient nocturn de la ciutat no moleste al veinat, la Malvarrossa per a la nit de Sant Joan i la ciutat sancera per a les Falles. L’Ajuntament de Valéncia té molta faena per a reformar la ciutat sancera si vol ser just en tots, puix si han començat tancant Pelayo per este motiu, podem trobar centenars de llocs en més sorolls que Pelayo. Però clar, el Valéncia CF, el Llevant UD, la Copa del América, la F-1, són deports de masses, les Falles, la portada d’una ciutat al món, les nits a la lluna de Valéncia, un goig... ¿I Pelayo? ¿Qué és Pelayo com a representant de la pilota valenciana en la nostra capital? Puix no res, Pelayo simplement és una part fonamental de la nostra cultura, este trinquet representa per a molts valencians, simplement, un lloc en el que encara es manté viva la flama de la cultura valenciana, de les nostres tradicions, una cultura que hem heredat dels nostres avantpassats però que no savem si hertaràn els nostres fills i nets.
El próxim dissabte Pelayo tancarà les seues portes, esperem que, com està previst, les puga obrir el pròxim mes de decembre.
La notícia que s’ha fet pública i que ha fet tremolar als aficionats a la pilota valenciana és l’anunci del tancament de Pelayo.
Per als inexperts en el nostre deport, considerat com el deport nacional dels valencians, cal dir que Pelayo és la nostra catedral, el trinquet més important del nostre deport, que va ser construit en l’any 1869, al costat d’un camp de tir (el tiro de la gallinera), fora de lo que en aquell moment era la ciutat de Valéncia. De fet, quan es va construir el trinquet de Pelayo, encara no hi havia carrers en aquella part de la ciutat, al costat de les vies del tren. Podriem dir que Pelayo estava abans que la ciutat, abans que els habitants del barri de la Roqueta, en el districte d’Extramurs.
En Pelayo, per tant, podem trobar el cor de la pilota, els arrels d’un deport que representa una cultura, la valenciana. És per tant, o deuria de ser, un lloc sagrat, a on tots els valencians puguerem acostar-nos al entrar en els seus murs, a una part, una part important de la nostra cultura. Una cultura que s’ha manifestat en un deport, la pilota, del qual els valencians som dels pocs pobles del món que ha pogut transmetre-la des de l’época dels gregcs fins al segle XXI.
La notícia diu que Pelayo tancarà les seues portes després de la disputa del Masters de Valéncia. Per tant, el próxim dissabte set de juliol, quan es dispute la final d’este nou trofeu, Pelayo tancarà les seues portes. Esperem que siga per poc de temps. El motiu, les raons, són simples. Diuen que Pelayo fa massa soroll, més del permitit. I per tant, es té que tancar per a fer unes reformes que puguen solucionar este problema.
Per lo vist, els sorolls provocats sis vesprades a la semana, després de dinar i abans de sopar (les partides es juguen sempre a partir de les quatre i al voltant de les nou acaven) impedixen el benestar dels veins. Cal recordar que dels sis dies que Pelayo acull partides, solament dos són de professionals, i les restans d’aficionats o jovenils i, per tant, estes partides no tenen costum de jugar-se en més de cinquanta espectadors (és una llàstima però esta és la realitat).
Està molt bé preservar el benestar dels veins, cuidar la calitat de vida. Segurament, unes quantes pilotades i algunes exclamacions dels aficonats puguen molestar al veinat. De ben segur seràn la causa de la poca calitat de vida del veinat.
El vell trinquet de Pelayo, una vesprada ple de joventut, ple de vida. Aquell dia es jugava la final cadet d'escala i corda
Fins ara, el problema, el greu problema, solament afectava al món de la pilota, un món, per atra part, històricament maltractat. Però clar, si començem a pensar, que és lo que alguns no volen, pensarem en que els dumenges de vesprada i, fins i tot alguns dissabtes per la nit els dos clubs de fútbol del cap i casal disputen els seus partits, a cel obert, a on 50.000 aficionats, o 20.000, passen 90 minuts enchisats pel seu deport, chillant, vitorejant als seus, insultant als contraris... De ben segur que els veins d’Orriols i de Mestalla estaràn ben farts d’esta situació. La seua calitat de vida, segur, segur es vorà reduida quan el Valéncia C.F i el Llevant U.D. disputen els seus partits. ¿Qué fem? ¿Tanquem el Mestalla i el Ciutat de Valéncia per obres de remodelació puix molesten als veins?
¿I si parlem dels poblats marítims? Els seus veins segur, segur que han vist reduit el seu benestar, la seua calitat de vida en el continuo passar de coches i de gent pel seu barri. Per les abalanches continues de gent pels seus carrers, pels grits d’alegria de la tripulació, i dels espectadors espanyols, quan el Desafio Iberdrola (crec que es diu aixina) va aconseguir la seua clasificació a les semifinals de la Copa Luis Buiton. Recordem que l’atre dia va caure un tripulant d’un dels participants a l’aigua, ¿molestaria este soroll als veins? I ara, ¿qué fem? ¿Tanquem el port? ¿El reformarem, un atra vegada, per si en el 2009 torna a fer-se la Copa del América en Valéncia?
¿I que farem en la Fórmula 1? ¿Reformarem la nova avinguda de França per a que puga soportar els sorolls que emeten els bòlids de la F-1 i que els veins puguen descansar al llarg de tota una semana? Diuen que els fórmules 1 fan un poquet de Soroll.
També tindrem que reformar Ciutat Vella per a que l’ambient nocturn de la ciutat no moleste al veinat, la Malvarrossa per a la nit de Sant Joan i la ciutat sancera per a les Falles. L’Ajuntament de Valéncia té molta faena per a reformar la ciutat sancera si vol ser just en tots, puix si han començat tancant Pelayo per este motiu, podem trobar centenars de llocs en més sorolls que Pelayo. Però clar, el Valéncia CF, el Llevant UD, la Copa del América, la F-1, són deports de masses, les Falles, la portada d’una ciutat al món, les nits a la lluna de Valéncia, un goig... ¿I Pelayo? ¿Qué és Pelayo com a representant de la pilota valenciana en la nostra capital? Puix no res, Pelayo simplement és una part fonamental de la nostra cultura, este trinquet representa per a molts valencians, simplement, un lloc en el que encara es manté viva la flama de la cultura valenciana, de les nostres tradicions, una cultura que hem heredat dels nostres avantpassats però que no savem si hertaràn els nostres fills i nets.
El próxim dissabte Pelayo tancarà les seues portes, esperem que, com està previst, les puga obrir el pròxim mes de decembre.
